Gràcies a totes. Ens quedem i seguim construint.

cita jaime bateman
Jaime Bateman

Amb els últims esdeveniments viscuts ens hem donat una lliçó a nosaltres mateixes, transformant el dolor i la ràbia en tendresa i força col·lectives. Moments d’excepció com aquests ens recorden el que de veritat volem. Sabíem i confirmem que només sortint del nostre aïllament i posant en comú les nostres vides podem afrontar la misèria d’aquest món. La inmensa solidaritat rebuda arran de la crida a omplir la Rimaia n’és una confirmació. Mil gràcies.

Han passat dues setmanes i seguim vivint en aquest edifici. Novament ha deixat de ser un espai buit i polsegós. Però aquest edifici tampoc no és una casa: és un campament, és una obertura com un forat negre que assetja des del seu centre una metròpoli de control total i total transparència. Opacs, des d’aquí ens conjurem contra la vida que se’ns fa viure, per fer que la vida mereixi ser viscuda.

Desenes de companyes i companys i gent anònima ens visita, dia rere dia, per dinar o dormir, fer una proposta o aportar una reflexió, o simplement per donar un cop de mà. Veus en el desert que ens donen suport a les xarxes, redactant cròniques o les conegudes frases curtes, compartint imatges o vídeos, donant-nos ànims, suport, amb tendresa. Vides ardents que no deixen d’exercir la potència de la donació, regalant-nos objectes plens d’història per fer d’aquestes parets un lloc habitable. En aquests dies tan difícils, la solidaritat, en presència o des de la distància, ha nodrit la força que ens calia per #habitarLaRimaia i fer-la nostra.

Des d’aquí seguim tractant de “posar la vida al centre”. Ho diem, ho repetim, no acabem de saber com fer-ho. Ens costa trencar l’aïllament i la separació a les que ens aboca el capitalisme, ens costa trencar amb la compartimentació de la vida. Perquè la vida costa. Però ara tenim una ocasió per tornar-hi. Volem fer-ho des d’un pensament ferm i determinat i una pràctica cada cop més valenta. Des d’un amor que no volem negar.

Anunciem que ens quedem i que #seguim construïnt des del #PoderPopular.

vistas_ciudad2

Creem poder popular des del comú, tal i com volem, més enllà de la Institució, més enllà de la pura gestió de necessitats. I ho fem des de la “comuna de barri”, prenent en assalt la metròpoli, avançant transversalment des d’aquestes barricades des de les que fem la vida nostra: sindicats de barri, ateneus, grups de criança compartida, xarxes de suport mutu, grups d’afinitat…

No cal justificar la presa d’un edifici com aquest, amb més de 25 anys d’abandonament, símbol d’una vida que se’ns nega: una vida de desitjos-productes inabastables. Productes dels quals només se’ns deixen les engrunes… sempre que les puguem pagar. #Nosaltres volem molt més i ho prenem de forma directa, contraposant la legitimitat del carrer a la legalitat del capitalisme i les seves institucions.

Avancem amb tota la força dels barris, reapropiant-nos de la ciutat i defensant allò que hem creat, com mesos enrere vam fer amb Can Vies, com ho demostra el Banc Expropiat, com tantes altres vegades al llarg de la història.

Creiem que és el moment d’estendre aquestes pràctiques. Aquesta no és més que una altra petita passa en l’elaboració pràctica d’una estratègia que poc a poc anem ordint i que cal intensificar a mode de pla de xoc popular. Ningú no ho farà per nosaltres, no podem esperar. Prenem allò que és nostre, passem a l’acció. La vida no espera.

vistas desde terrao2