#SantiagoCardete oblida’t de nosaltres

gif (2).gif

Des de La Rimaia Espai Comunal diem prou. No cedirem davant dels grans especuladors com el Santiago Cardete Olmo.

Aquest no és un personatge qualsevol. Santiago Cardete és una persona fosca, desconeguda, però que a poc a poc anem desmuntant, tant a ell com a les seves propietats.

Santiago és tenidor de quatre promotores immobiliàries, CAMAT SL, CLARIS SA, SADOM SL i CALICAR SL. Aquestes posseeixen 250 propietats, i conformen així més de 37mil metres quadrats de patrimoni a Barcelona i rodalies, el que equivaldria a 5 vegades el Camp Nou.

A més el cas de la Rimaia no és un fet aïllat! Pel que hem pogut constatar, Santiago Cardete també posseeix més habitatges buits a la ciutat de Barcelona, que com la Rimaia han estat construïts des de fa dècades i abandonats des de l’inici amb l’excepció de les vegades que han estat okupats.

Amb aquesta campanya volem dir-li a Santiago Cardete que s’oblidi de la Rimaia i del barri tal com ha fet durant els darrers 23 anys. La Rimaia és nostra i del barri. No estem disposades a permetre que aquest edifici torni a omplir-se de pols, i menys encara a deixar que una construcció d’aquesta magnitud passi a formar part del mercat especulatiu que està fent fora a la gent dels seus barris.

Nosaltres ens comprometem a lluitar per convertir les seves necròpolis de ciment en espais plens de vida.

Pel bategar dels edificis comunals als barris, aquí i ara

photo_2016-11-11_11-25-46
Sabíem que els mossos tenien previst desallotjar-nos de la Rimaia fa dues setmanes.
Davant el desallotjament “sorpresa”, juntes vam fer una resistència “sorpresa”, i vam aconseguir frenar el desallotjament.
Ahir, la jutgessa titular del Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona,  Beatriz Balfagón,  ens va requerir abandonar l’edifici en un termini de  quinze dies amb  l’amenaça de “ser desallotjades per la força pública”.  És evident que la jutgessa serveix els interessos del propietari  ordenant desallotjar cautelarment quan no hi ha cap motiu i ignorant el  recurs presentat conforme la denúncia del propietari es basa en una mentida.
Avui, nosaltres diem: farem resistència; continuarem omplint de vida aquest edifici i defensant el  que per a nosaltres, la nostra gent i els nostres barris representa aquesta lluita. Seguirem obrint aquesta esquerda incòmoda que no creu en l’assistencialisme ni confia en la  justícia legalista. Volem fer una  crida a resistir juntes: demostrarem que el que realment pot aturar aquest desallotjament és la força del  poder popular.
Durant   aquests dies ens hem retrobat, hem compartit gestos de solidaritat i complicitat amb moltes companyes de diferents indrets. Tenim  l’evidència  que no estem soles, perquè som moltes les que lluitem i  organitzem les  nostres vides i quotidianitats als barris. Som les  mateixes que responem  col·lectivament al xantatge laboral imposat a la  metròpoli de  l’anonimat, on els carrers plens d’aparadors i turistes  alienades no són  vida, sinó una fàbrica de soledat.
En aquest edifici compartim quotidianitats, la criança de la canalla, els  àpats; sabem que si avui  alguna no pot omplir la nevera, una altra ho  farà; mirem pel·lícules a  la nit amb les veïnes; dormim acompanyades  sense necessitar una relació sexo-afectiva;  no ens veiem abocades a  relacionar-nos a través d’una aplicació  mòbil… Així avancem cap a una vida comuna, així lluitem  aquí i ara contra la forma de  vida que se’ns imposa amb un capitalisme i una solitud  salvatges. Estem fent d’aquest espai una llar on es construeixen formes de vida alternatives, es cultiven afectes i es genera teixit veïnal.
La ciutat de Barcelona avança cap a la substitució d’habitants per turistes. Cada cop que s’enderroquen edificis o se’n reformen  d’altres, s’arrenca  l’ànima dels barris, precaritzant una mica més la vida de la comunitat. Aquesta ciutat es torna hostil per viure i ens veiem obligades a cedir cada cop més espais a qui ve amb més diners. Famílies senceres són desnonades cada dia, la  inestabilitat provocada per uns  treballs precaris fomenta encara més  l’individualisme i la  competitivitat entre persones, els preus dels  lloguers pugen i ens veiem forçades a marxar dels barris gentrificats. Barcelona acorrala les seves habitants, segrega la migració i obre les portes al visitant adinerat. Ens neguem a sotmetre’ns al règim de la gentrificació, ens neguem a permetre que existeixin edificis buits a la ciutat i a callar davant l’especulació. Ens neguem a  mantenir-nos passives davant el fet que hi hagi cases sense gent mentre hi ha gent sense casa.
Assenyalem a l’especulador immobiliari Santiago Cardete per omplir de pols durant més de 22 anys un edifici del nostre barri, amb total impunitat i amb la connivència de totes les forces institucionals.
La nostra esquerda segueix plena de vida. Seguirà plantant cara a 22 anys d’especulació i 15 dies d’amenaça. Perquè juntes ho podem tot. Per una  vida comuna i pel bategar dels edificis comunals als barris.