#SantiagoCardete oblida’t de nosaltres

gif (2).gif

Des de La Rimaia Espai Comunal diem prou. No cedirem davant dels grans especuladors com el Santiago Cardete Olmo.

Aquest no és un personatge qualsevol. Santiago Cardete és una persona fosca, desconeguda, però que a poc a poc anem desmuntant, tant a ell com a les seves propietats.

Santiago és tenidor de quatre promotores immobiliàries, CAMAT SL, CLARIS SA, SADOM SL i CALICAR SL. Aquestes posseeixen 250 propietats, i conformen així més de 37mil metres quadrats de patrimoni a Barcelona i rodalies, el que equivaldria a 5 vegades el Camp Nou.

A més el cas de la Rimaia no és un fet aïllat! Pel que hem pogut constatar, Santiago Cardete també posseeix més habitatges buits a la ciutat de Barcelona, que com la Rimaia han estat construïts des de fa dècades i abandonats des de l’inici amb l’excepció de les vegades que han estat okupats.

Amb aquesta campanya volem dir-li a Santiago Cardete que s’oblidi de la Rimaia i del barri tal com ha fet durant els darrers 23 anys. La Rimaia és nostra i del barri. No estem disposades a permetre que aquest edifici torni a omplir-se de pols, i menys encara a deixar que una construcció d’aquesta magnitud passi a formar part del mercat especulatiu que està fent fora a la gent dels seus barris.

Nosaltres ens comprometem a lluitar per convertir les seves necròpolis de ciment en espais plens de vida.

Pel bategar dels edificis comunals als barris, aquí i ara

photo_2016-11-11_11-25-46
Sabíem que els mossos tenien previst desallotjar-nos de la Rimaia fa dues setmanes.
Davant el desallotjament “sorpresa”, juntes vam fer una resistència “sorpresa”, i vam aconseguir frenar el desallotjament.
Ahir, la jutgessa titular del Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona,  Beatriz Balfagón,  ens va requerir abandonar l’edifici en un termini de  quinze dies amb  l’amenaça de “ser desallotjades per la força pública”.  És evident que la jutgessa serveix els interessos del propietari  ordenant desallotjar cautelarment quan no hi ha cap motiu i ignorant el  recurs presentat conforme la denúncia del propietari es basa en una mentida.
Avui, nosaltres diem: farem resistència; continuarem omplint de vida aquest edifici i defensant el  que per a nosaltres, la nostra gent i els nostres barris representa aquesta lluita. Seguirem obrint aquesta esquerda incòmoda que no creu en l’assistencialisme ni confia en la  justícia legalista. Volem fer una  crida a resistir juntes: demostrarem que el que realment pot aturar aquest desallotjament és la força del  poder popular.
Durant   aquests dies ens hem retrobat, hem compartit gestos de solidaritat i complicitat amb moltes companyes de diferents indrets. Tenim  l’evidència  que no estem soles, perquè som moltes les que lluitem i  organitzem les  nostres vides i quotidianitats als barris. Som les  mateixes que responem  col·lectivament al xantatge laboral imposat a la  metròpoli de  l’anonimat, on els carrers plens d’aparadors i turistes  alienades no són  vida, sinó una fàbrica de soledat.
En aquest edifici compartim quotidianitats, la criança de la canalla, els  àpats; sabem que si avui  alguna no pot omplir la nevera, una altra ho  farà; mirem pel·lícules a  la nit amb les veïnes; dormim acompanyades  sense necessitar una relació sexo-afectiva;  no ens veiem abocades a  relacionar-nos a través d’una aplicació  mòbil… Així avancem cap a una vida comuna, així lluitem  aquí i ara contra la forma de  vida que se’ns imposa amb un capitalisme i una solitud  salvatges. Estem fent d’aquest espai una llar on es construeixen formes de vida alternatives, es cultiven afectes i es genera teixit veïnal.
La ciutat de Barcelona avança cap a la substitució d’habitants per turistes. Cada cop que s’enderroquen edificis o se’n reformen  d’altres, s’arrenca  l’ànima dels barris, precaritzant una mica més la vida de la comunitat. Aquesta ciutat es torna hostil per viure i ens veiem obligades a cedir cada cop més espais a qui ve amb més diners. Famílies senceres són desnonades cada dia, la  inestabilitat provocada per uns  treballs precaris fomenta encara més  l’individualisme i la  competitivitat entre persones, els preus dels  lloguers pugen i ens veiem forçades a marxar dels barris gentrificats. Barcelona acorrala les seves habitants, segrega la migració i obre les portes al visitant adinerat. Ens neguem a sotmetre’ns al règim de la gentrificació, ens neguem a permetre que existeixin edificis buits a la ciutat i a callar davant l’especulació. Ens neguem a  mantenir-nos passives davant el fet que hi hagi cases sense gent mentre hi ha gent sense casa.
Assenyalem a l’especulador immobiliari Santiago Cardete per omplir de pols durant més de 22 anys un edifici del nostre barri, amb total impunitat i amb la connivència de totes les forces institucionals.
La nostra esquerda segueix plena de vida. Seguirà plantant cara a 22 anys d’especulació i 15 dies d’amenaça. Perquè juntes ho podem tot. Per una  vida comuna i pel bategar dels edificis comunals als barris.

Una esquerda ardent en una Barcelona glaçada

 

comunicat

Sabem que els mossos tenen  previst  desallotjar-nos  de la Rimaia aquesta nit.  Davant del desallotjament “sorpresa” nosaltres farem una Resistència “sorpresa”.  Aquest edifici no és un espai qualsevol, és memòria viva col·lectiva de la Barcelona rebel i popular,  dels barris que s’organitzen i es defensen,  del Nosaltres que planta cara i no es deixa trepitjar.

Fa vuit mesos vam entrar a l’Espai Comunal la  Rimaia arran  de  tot el  que  ens  va provocar  la mort  del  nostre estimat amic i company de  tantes  lluites,  Pablo Molano. Necessitàvem retrobar-nos, compartir la tristesa, la  ràbia i les ganes de viure  per alçar-nos de nou.  La mort té  això, té  el  poder de remoure-ho tot,  des de les entranyes: potser ens estàvem conformant massa en la resignada gestió de la misèria que és la vida a la metròpoli.

Ara, un cop més, el propietari, Santiago Cardete, ens vol fer fora d’un  edifici que porta buit 25 anys. Una vegada més ens desallotgen amb la legalitat.  Aquella  que no és més que la conxorxa entre institucions,  “forces zombis”,  jutges,  policies que posen la propietat privada al centre i per damunt de qualsevol  altre  consideració.  Però nosaltres impugnem  la  legalitat.  Fem una crida a reapropiar-nos de la Rimaia de manera comuna.  Ja és l’hora d’obrir  un conflicte polític al respecte. Un edifici de luxe abandonat, buit, que mai ha estat utilitzat més enllà de les  6  vegades que ha estat ocupat. Així doncs, assenyalem el propietari,  així com  als governants d’aquesta ciutat, col·laboradors d’aquesta impunitat i del model econòmic que deixa via lliure als especuladors i lladres.

No pot ser que 4 grups, 4 famílies, 4 bancs controlin amb mà  de ferro el 90 % de la propietat del terra  on vivim. Les  llars on vivim i habitem  són nostres  tot i que    un paper  digui  que  són dels bancs.  Així  ens estan exigint el sacrifici de la nostra intel·ligència, dels nostres afectes i amor, del nostre temps, de la nostra energia.  I sí, ens revoltem contra això.  Nosaltres treballem per col·lectivitzar, vivim per estimar, resistim  per ressonar, lluitem per trobar una sortida a la catàstrofe que som  nosaltres mateixes  en la vida que se’ns imposa.

Ara és l’hora del Poder Popular, de defensar un espai d’autonomia i de llibertat i  de  potència col·lectives. No som tu, jo o elles, som NOSALTRES.  Aquelles que no tenim nom, que som invisibles però,  que quan ens trobem,  som capaces de fer  coses  impensables.

Durant aquest temps hem sumat molt. La Rimaieta ha començat a caminar, petits i grans hem descobert què és viure d’una altra manera. Els Joves de Sant Antoni hi han fet seu el local, començant a tenir les seves primeres nits sols fora de casa dels pares . També Mujeres Pa’lante  –  amb  qui la mort del Pablo ens ha apropat tant  –  dones migrants  que s’organitzen i es formen per tal d’incrementar la seva potència;  i Las Oscuras, un jove col·lectiu  decolonial  que ens qüestiona des del nostre privilegi, la nostra blanquitud  i l’horror al mig de la nostra civilització. Un horror latent dia a dia,  en la persecució als venedors ambulants i en l’existència mateixa dels CIEs.  Solidaritat total amb dels nostres companys en vaga de fam al CIE de Zona Franca.

Juntes habitem aquesta esquerda ardent, aprenent les unes de les altres.

I no perdrem RES, ja hem guanyat un temps preciós, hem compartit un viatge sense moure’ns de lloc,  ben  a prop, comunalitzant  el nostre dia a dia,  els seus afectes i els seus anhels,  decidint  lluitar per  on  i com  volíem viure.  Aquests  moments d’excepcionalitat  existeixen  aquí i demà, a la Rimaia o als nous espais que siguem capaces de crear.

Va per tu Pablo!
Va per totes les precàries que sobreviuen en aquesta ciutat podrida
Va per totes les que han lluitat, lluiten i lluitaran per una vida digna
Avui ens plantem  aquí, amb  la serena alegria  de saber
que Juntes ho podem Tot!

Resistència Sorpresa

photo906595698889304050

Sabem que els mossos tenen previst desallotjar-nos de la Rimaia de forma imminent, pot ser aquesta mateixa nit de dilluns, 24 d’octubre. Davant del desallotjament “sorpresa” nosaltres plantarem una Resistència “sorpresa”.
 .
Aquest edifici no és un espai qualsevol, és memòria viva col·lectiva de la Barcelona rebel i popular, dels barris que s’organitzen i es defensen, del Nosaltres que planta cara i no es deixa trepitjar.
  .
Us convidem a celebrar amb nosaltres una tarda de resistència, a partir de les 18:30, amb actuacions i parlaments de diferents projectes i resistències a la ciutat. I a que vingueu el temps que pugueu a donar-nos #suportmutu.
  .
En breu publicarem un comunicat més extens.
  .
Fins ara!